Legislació Comptable
- Normativa comptable. Nou Pla General de Comptabilitat
- Més informació sobre Normativa Comptable (ICAC)
- Guia pla comptable
- Enllaços interessants
Normativa comptable. Nou Pla General de comptabilitat
- Reial Decret 1514/2007 de 16 de novembre, pel que s'aprova el Pla General de comptabilitat. BOE núm. 278, de data 20 de novembre del 2007.
- Suplement: Pla General de comptabilitat.
- Reial Decret 1515/2007 de 16 de novembre, pel que s'aprova el Pla general de comptabilitat de Xicotetes i Mitjanes Empreses i els criteris comptables específics per a microempreses. BOE núm. 279, de data 21 de novembre del 2007.
- Suplement: Pla General de comptabilitat de Xicotetes i Mitjanes Empreses
- Correcció errates del Reial Decret 1515/2007, de 16 de novembre, BOE núm 286, de data 29 de novembre del 2007.
1.- Introducció
L'adopció en 2003 per part de la Unió Europea (UE) de les Normes Internacionals de comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera (NIC/NIIF) ha suposat que els comptes consolidats dels grups cotitzats es formulen des de l'exercici 2005 d'acord amb les citades NIC/NIIF, però l'abast d'aquella adopció no va arribar als comptes individuals de les societats. Per tant, existia un model de dualisme comptable, ja que els grups cotitzats aplicaven les NIC mentres que per als comptes individuals la normativa aplicable era l'establida per la legislació espanyola: les lleis mercantils (Codi de Comerç, Llei de Societats Anònimes i Llei de Societats de Responsabilitat Limitada, fonamentalment) i el seu desplegament reglamentari a través del Pla General de comptabilitat (PGC).
L'existència d'eixe dualisme comptable feia imprescindible la necessitat una reforma mercantil i comptable que va començar amb la Llei 16/2007, de 4 de juliol, i que ha finalitzat amb l'aprovació del Reial Decret 1514/2007, de 16 d'octubre, pel que s'aprova el Pla General de comptabilitat i del Reial Decret 1515/2007, de 16 d'octubre, pel que s'aprova el Pla General de comptabilitat de Xicotetes i Mitjanes Empreses i els criteris comptables específics per a microempreses.
La reforma és prou profunda, ja que es regulen amb molt més detall operacions com ara:
- Les realitzades amb instruments financers,
- Es canvia la comptabilització de l'impost sobre beneficis,
- s'establixen nous criteris de valoració com el del valor raonable,
- S'exigix més informació en les transaccions entre parts vinculades
- S'establix un Marco Conceptual amb definicions dels distints elements que conformen els comptes anuals,
s'establix una diferent prevalença dels principis comptables
I, en definitiva, un gran nombre de canvis que exigiran un esforç per part de tots.
Es tracta d'un canvi de filosofia comptable on la fiabilitat i la rellevància constituïxen els requisits fonamentals que ha de perseguir la informació comptable, de manera que la prudència deixa de ser el principi prevalent de la informació financera, per a ser substituït pel principi d'imatge fidel.
2.- Estructura del PGC
Pla General de comptabilitat de 2007 (PGC 07) està dividit en cinc parts que van precedides d'una Introducció en què s'expliquen les característiques fonamentals del PGC i les seues principals diferències amb el Pla de 1990. Estes 5 parts són les següents:
2.1.- Marco conceptual de la comptabilitat
2.2.- Normes de registre i valoració
2.3.- Comptes anuals
2.4.- Quadre de comptes
2.5.- Definicions i relacions comptables.
D'elles, són obligatòries les tres primeres i voluntàries la quarta i la quinta.
2.1.- Marco conceptual de la comptabilitat
Constituïx una de les novetats del PGC 07, en la mateixa línia que les NIC, l'introduir esta part, de compliment obligatori, on s'establix el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics el compliment del qual conduïx en un procés lògic deductiu al reconeixement i valoració dels elements dels comptes anuals.
La seua incorporació al PGC i l'atribució al mateix de categoria de norma jurídica tenen com a objectiu garantir el rigor i coherència del posterior procés d'elaboració de les normes de registre i valoració, així com de la posterior interpretació i integració del Dret comptable.
El Marco Conceptual es dividix en els següents 7 apartats:
2.1.1.-Comptes anuals. Imatge fidel
2.1.2.- Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals
2.1.3.- Principis comptables
2.1.4.- Elements que formen els comptes anuals
2.1.5.- Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals
2.1.6.- Criteris de valoració
2.1.7.- Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats
2.1.1. Comptes anuals. Imatge fidel
En este apartat s'enumeren els comptes anuals que són les següents:
Balanç:
Model Balanç Abreviat
Model Balanç Normal
Pèrdues i guanys.
Model de Pèrdues i Guanys Abreviats
Model de Pérdiads i Ganacias Normal
Estat de Canvis en el Patrimoni Net. ECPN. Es dividix en dos parts:
Estat d'ingressos i gastos reconeguts. Model
Estat total de canvis en el patrimoni net. Model
Estat de Fluxos d'Efectiu. EFE.
Memòria.
La diferència respecte al PGC de 1990 consistix en l'aparició de dos nous estats financers: l'estat de canvi en el patrimoni i l'estat de fluxos d'efectiu, si bé, este últim és en detriment del quadro de finançament, que s'elaborava en l'apartat 20 de la memòria del PGC de 1990 quan l'empresa presentava balanç i memòria normal.
Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, de manera que la informació subministrada puga ser entesa pels usuaris.
D'altra banda, per a la seua elaboració es consideraran els principis i criteris comptables inclosos en els apartats següents, que conduiran que els comptes anuals mostren la imatge fidel del patrimoni.
La imatge fidel, que ja existia com a principi genèric en el PGC de 1990, passa amb la reforma a convertir-se en un principi de rang legal i es reforça amb la prevalença del fons sobre la forma, atenent-se en la comptabilització de les operacions a la seua realitat econòmica i no sols a la seua forma jurídica.
Amunt
2.1.2. Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals
La informació ha de ser:
Rellevant, és a dir, útil per a la presa de decisions econòmiques, mostrant adequadament els riscos.
Fiable: lliure d'errors materials o caires.
Íntegra: sense omissions d'informació significativa.
Comparable, tant inter empreses com en el temps.
Clara, açò és, ha de permetre als destinataris la formació de juís que els faciliten la presa de decisions.
Amunt
2.1.3. Principis comptables
Són les idees fonamentals i informadores que han de guiar als subjectes comptables en l'aplicació de les normes comptables.
El PGC 07 definix 6 principis comptables obligatoris enfront dels 9 que hi havia en el PGC de 1990. Són els següents:
Empresa en funcionament. Es considerarà, excepte prova en contra, que la gestió de l'empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l'aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net als efectes de la seua transmissió global o parcial, ni l'import resultant en cas de liquidació.
Meritació. Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan ocórreguen, imputant-se a l'exercici a què els comptes anuals es referisquen, els gastos i ingressos que afecten el mateix, amb independència de la data el seu pagament o cobrament.
Uniformitat. Adoptat un criteri dins de les alternatives que, si és el cas, es permeten, haurà de mantindre's en el temps i aplicar-se de manera uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions que siguen semblants, fins que no s'alteren els supòsits que van motivar la seua elecció.
Prudència. S'haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d'incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no responga a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals.
Així mateix, sense perjuí del que disposa l'article 38.Bis del CCo., únicament es comptabilitzaran els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de l'exercici. Al contrari, s'hauran de tindre en compte tots els riscos, amb origen en l'exercici o en un altre anterior, tan prompte siguen coneguts, inclús si només es conegueren entre la data de tancament dels comptes anuals i la data en què estes es formulen. En tals casos es donarà complida informació en la memòria, sense perjuí del seu reflex, quan s'haja generat un passiu i un gasto, en altres documents integrants dels comptes anuals.
No compensació. Llevat que una norma dispose de forma expressa el contrari, no podran compensar-se les partides de l'actiu i del passiu o les de gastos i ingressos, i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals.
Importància relativa. S'admetrà la no aplicació estricta d'alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que tal fet produïsca siga escassament significativa i, en conseqüència, no altere l'expressió de la imatge fidel. Les partides o imports la importància relativa de les quals siga escassament significativa podran aparéixer agrupats amb altres de semblant naturalesa o funció.
En els casos de conflicte entre principis comptables, haurà de prevaldre el que millor conduïsca que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.
Amunt
2.1.4. Elements que formen els comptes anuals
Els elements que quan complisquen els criteris de reconeixement es registraran en els comptes anuals són:
Elements que es registren en el BALANÇ:
Actius: Béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l'empresa, resultants de successos passats, dels que s'espera que l'empresa obtinga beneficis o rendiments econòmics en el futur.
Passius: Obligacions actuals sorgides com a conseqüència de successos passats, per a l'extinció del qual l'empresa espera desprendre's de recursos que puguen produir beneficis o rendiments econòmics en el futur. A estos efectes, s'entenen incloses les provisions.
Patrimoni net.Constituïx la part residual dels actius de l'empresa, una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades, ja siga en el moment de la seua constitució o en altres posteriors, pels seus socis o propietaris, que no tinguen la consideració de passius, així com els resultats acumulats o altres variacions que li afecten.
Elements que es registren en el COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS o, si és el cas directament en l'estat de canvis en el patrimoni net:
Ingressos: Increments en el patrimoni net de l'empresa durant l'exercici, ja siga en forma d'entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguen el seu origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris
Gastos.Disminucions en el patrimoni net de l'empresa durant l'exercici, ja siga en forma d'eixides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguen el seu origen en distribucions, monetàries o no, als socis o propietaris, en la seua condició de tals.
Els ingressos i gastos de l'exercici s'imputaran al compte de Pèrdues i guanys i formaran part de resultat, excepte quan procedisca la seua imputació directa al patrimoni net.
Amunt
2.1.5. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals
El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s'incorporen als comptes anuals els diversos elements que les integren.
Amb caràcter general, el registre procedix quan, complint-se la definició dels mateixos donada en l'apartat anterior, es donen:
Els criteris de probabilitat en l'obtenció de beneficis o rendiments econòmics i
El seu valor puga determinar-se de forma fiable. L'ús d'estimacions raonables no menyscaba la seua fiabilitat.
En particular, el registre és el procés pel qual s'incorporen als comptes anuals els diversos elements integrants de les mateixes.
Els actius han de reconéixer-se en el balanç quan siga probable l'obtenció, a partir dels mateixos, de beneficis o rendiments econòmics per a l'empresa en el futur, i sempre que es puguen valorar amb fiabilitat.
Els passius han de reconéixer-se en el balanç quan siga probable que, al seu venciment i per a liquidar l'obligació, hagen d'entregar-se o cedir-se recursos que incorporen beneficis o rendiments econòmics futurs, i sempre que es puguen valorar amb fiabilitat.
El reconeixement d'un ingrés té lloc com a conseqüència d'un increment dels recursos de l'empresa, i sempre que la seua quantia puga determinar-se amb fiabilitat.
El reconeixement d'un gasto té lloc com a conseqüència d'una disminució dels recursos de l'empresa, i sempre que la seua quantia puga valorar-se o estimar-se amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o l'increment d'un passiu, o la desaparició o disminució d'un actiu i, de vegades, el reconeixement d'un ingrés o d'una partida de patrimoni net.
Amunt
2.1.6. Criteris de valoració
La valoració és el procés pel qual s'assigna un valor monetari a cada un dels elements integrants dels comptes anuals.
Els criteris de valoració definits pel Marco Conceptual són els següents:
Cost històric o cost.
Valor raonable.
Valor net realitzable.
Valor actual.
Valor en ús.
Costos de venda.
Cost amortitzat.
Costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer.
Valor comptable o en llibres.
Valor residual.
Amunt
2.1.7. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats
Es consideraran principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establits en:
El Codi de Comerç. I la restant legislació
El PGC i les seues adaptacions sectorials.
Les normes de desplegament que, en matèria comptable, establisca si és el cas l'ICAC.
La altres legislació espanyola que siga específicament aplicable.
Amunt
2.2. Normes de registre i valoració
La segona part del PGC, que és també obligatòria, desenrotlla els principis comptables i la resta de disposicions contingudes en el Marco Conceptual. S'arrepleguen en ella els criteris de registre i valoració de les distintes transaccions i elements patrimonials de l'empresa des d'una perspectiva general. Açò és, considerant les transaccions que usualment realitzen les empreses sense descendir als casos particulars, l'adequat de les quals tractament comptable pareix més lògic que es realitze, com fins a la data, per mitjà de les resolucions que en desplegament del PGC vaja aprovant l'ICAC, en execució de la competència atribuïda per la disposició final primera de la Llei de Reforma Comptable.
El PGC 07 preveu les següents 23 normes de registre i valoració:
- Desenrotllament del Marco Conceptual de la comptabilitat.
- Immobilitzat material.
- Normes particulars sobre immobilitzat material.
- Inversions immobiliàries.
- Immobilitzat intangible.
- Normes particulars sobre l'immobilitzat intangible.
- Actius no corrents i grups alienables d'elements, mantinguts per a la venda.
- Arrendaments i altres operacions de naturalesa semblant.
- Instruments financers.
- Existències.
- Moneda estrangera.
- Impost sobre el Valor Afegit (IVA), Impost General Indirecte Canari (IGIC) i altres Impostos indirectes.
- Impostos sobre beneficis.
- Ingressos per vendes i prestació de servicis.
- Provisions i contingències.
- Passius per retribucions a llarg termini al personal.
- Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni.
- Subvencions, donacions i llegats rebuts.
- Combinacions de negocis.
- Negocis conjunts.
- Operacions entre empreses del grup.
- Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables.
- Fets posteriors al tancament de l'exercici.
Amunt
La tercera part del PGC 07, també obligatòria, està dedicada als comptes anuals. Este apartat, igual que en el PGC de 1990 està dividit en tres parts:
Normes d'elaboració dels comptes anuals.
Models normals de compte anual.
Models abreviats de comptes anuals.
Les normes d'elaboració dels comptes anuals arrepleguen les regles relatives a la seua formulació, així com les definicions i explicacions aclaridores del contingut dels documents que les integren.
La inclusió en el PGC de models abreviats de comptes anuals té la seua raó de ser en aquells subjectes comptables exclosos de l'àmbit d'aplicació del PGC de PIMES i per a aquells altres que voluntàriament preferisquen aplicar directament el PGC 07.
Els comptes anuals a elaborar amb el PGC 07 són les següents:
Balanç de situació.
Pèrdues i guanys.
ECPN. Estat de Canvis del Patrimoni Net
EFE. Estat de Fluxos d'Efectiu
Memòria.
Com pot observar-se, respecte al PGC de 1990 s'han inclòs dos nous documents: l'ECPN i el EFE. Respecte al primer, cal assenyalar que la seua elaboració es realitzarà tant en les empreses que presenten balanç i memòria en el seu model normal com en les que els presenten en el model abreviat. El EFE "que substituïx al quadro de finançament" només serà formulat per part d'aquelles entitats que presenten els models normals de balanç, memòria i ECPN.
Amunt
La quarta part del PGC 07 conté la relació, amb un títol expressiu del seu contingut, de tots els comptes que es proposen per a comptabilitzar les operacions d'una empresa. Es manté el mateix sistema de codificació decimal i la mateixa estructura que en el PGC de 1990 basada en grups (1 dígit), subgrups (2 dígits), comptes (3 dígits), subcomptes (4 dígits) i sub-subcomptes (5 dígits).
El quadro de comptes, per a aconseguir que la normalització comptable a Espanya abast el necessari grau de flexibilitat, seguix sense ser obligatori quant a la numeració i denominació dels comptes, si bé constituïx una guia o referent obligat en relació amb les partides incloses en els comptes anuals.
Es manté pràcticament igual la denominació de tots els grups:
Grup 1: Finançament bàsic.
Grup 2: Immobilitzat.
Grup 3: Existències.
Grup 4: Creditors i deutors per operacions comercials (abans eren operacions «de tràfic»).
Grup 5: Comptes financers.
Grup 6: Compres i gastos.
Grup 7: Vendes i ingressos.
La novetat principal és la incorporació de dos grups de comptes nous:
Grup 8: Gastos imputats al patrimoni net.
Grup 9: Ingressos imputats al patrimoni net.
Els comptes dels grups 8 i 9 són una nova categoria de comptes, no són comptes de balanç com les integrades en els grups 1 a 5, ni tampoc comptes de gestió com les dels grups 6 i 7, sinó que naixen amb la finalitat de reflectir gastos o ingressos que s'integren en el patrimoni net, encara que no en el compte de Pèrdues i guanys, per a la qual cosa el seu saldo al tancament de l'exercici se «regularitzarà» contra comptes del subgrup 13 (integrant del patrimoni net de l'empresa) i constituïxen un element essencial en la formació de l'ECPN.
Normativa comptable. Nou Pla General de comptabilitat
1.- Introducció L'adopció en 2003 per part de la Unió Europea (UE) de les Normes Internacionals de comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera (NIC/NIIF) ha suposat que els comptes consolidats dels grups cotitzats es formulen des de l'exercici 2005 d'acord amb les citades NIC/NIIF, però l'abast d'aquella adopció no va arribar als comptes individuals de les societats. Per tant, existia un model de dualisme comptable, ja que els grups cotitzats aplicaven les NIC mentres que per als comptes individuals la normativa aplicable era l'establida per la legislació espanyola: les lleis mercantils (Codi de Comerç, Llei de Societats Anònimes i Llei de Societats de Responsabilitat Limitada, fonamentalment) i el seu desplegament reglamentari a través del Pla General de comptabilitat (PGC). L'existència d'eixe dualisme comptable feia imprescindible la necessitat una reforma mercantil i comptable que va començar amb la Llei 16/2007, de 4 de juliol, i que ha finalitzat amb l'aprovació del Reial Decret 1514/2007, de 16 d'octubre, pel que s'aprova el Pla General de comptabilitat i del Reial Decret 1515/2007, de 16 d'octubre, pel que s'aprova el Pla General de comptabilitat de Xicotetes i Mitjanes Empreses i els criteris comptables específics per a microempreses. La reforma és prou profunda, ja que es regulen amb molt més detall operacions com ara:
s’estableix una diferent prevalença dels principis comptables I, en definitiva, un gran nombre de canvis que exigiran un esforç per part de tots. Es tracta d'un canvi de filosofia comptable on la fiabilitat i la rellevància constitueixin els requisits fonamentals que ha de perseguir la informació comptable, de manera que la prudència deixa de ser el principi prevalent de la informació financera, per a ser substituït pel principi d'imatge fidel.
Pla General de comptabilitat de 2007 (PGC 07) està dividit en cinc parts que van precedides d'una Introducció en què s'expliquen les característiques fonamentals del PGC i les seues principals diferències amb el Pla de 1990. Estes 5 parts són les següents: 2.1.- Marco conceptual de la comptabilitat D'elles, són obligatòries les tres primeres i voluntàries la quarta i la quinta. Constitueix una de les novetats del PGC 07, en la mateixa línia que les NIC, l'introduir esta part, de compliment obligatori, on s’estableix el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics el compliment del qual condueix en un procés lògic deductiu al reconeixement i valoració dels elements dels comptes anuals. La seua incorporació al PGC i l'atribució al mateix de categoria de norma jurídica tenen com a objectiu garantir el rigor i coherència del posterior procés d'elaboració de les normes de registre i valoració, així com de la posterior interpretació i integració del Dret comptable. El Marco Conceptual es divideix en els següents 7 apartats: 2.1.1.-Comptes anuals. Imatge fidel 2.1.1. Comptes anuals. Imatge fidel En este apartat s'enumeren els comptes anuals que són les següents: Balanç: La diferència respecte al PGC de 1990 consisteix en l'aparició de dos nous estats financers: l'estat de canvi en el patrimoni i l'estat de fluxos d'efectiu, si bé, este últim és en detriment del quadro de finançament, que s'elaborava en l'apartat 20 de la memòria del PGC de 1990 quan l'empresa presentava balanç i memòria normal. Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, de manera que la informació subministrada pugui ser entesa pels usuaris. D'altra banda, per a la seua elaboració es consideraran els principis i criteris comptables inclosos en els apartats següents, que conduiran que els comptes anuals mostren la imatge fidel del patrimoni. La imatge fidel, que ja existia com a principi genèric en el PGC de 1990, passa amb la reforma a convertir-se en un principi de rang legal i es reforça amb la prevalença del fons sobre la forma, atenent-se en la comptabilització de les operacions a la seua realitat econòmica i no sols a la seua forma jurídica. Amunt 2.1.2. Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals La informació ha de ser: Rellevant, és a dir, útil per a la presa de decisions econòmiques, mostrant adequadament els riscos. Amunt 2.1.3. Principis comptables Són les idees fonamentals i informadores que han de guiar als subjectes comptables en l'aplicació de les normes comptables. El PGC 07 defineix 6 principis comptables obligatoris enfront dels 9 que hi havia en el PGC de 1990. Són els següents: Empresa en funcionament. Es considerarà, excepte prova en contra, que la gestió de l'empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l'aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net als efectes de la seua transmissió global o parcial, ni l'import resultant en cas de liquidació. En els casos de conflicte entre principis comptables, haurà de prevaldre el que millor conduïssin que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. Amunt 2.1.4. Elements que formen els comptes anuals Els elements que quan compliquin els criteris de reconeixement es registraran en els comptes anuals són: Elements que es registren en el BALANÇ: Actius: Béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l'empresa, resultants de successos passats, dels que s'espera que l'empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur. Elements que es registren en el COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS o, si és el cas directament en l'estat de canvis en el patrimoni net: Ingressos: Increments en el patrimoni net de l'empresa durant l'exercici, ja sigui en forma d'entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris Els ingressos i despeses de l'exercici s'imputaran al compte de Pèrdues i guanys i formaran part de resultat, excepte quan procedissin la seua imputació directa al patrimoni net. Amunt 2.1.5. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s'incorporen als comptes anuals els diversos elements que les integren. Amb caràcter general, el registre procedeix quan, complint-se la definició dels mateixos donada en l'apartat anterior, es donen: Els criteris de probabilitat en l'obtenció de beneficis o rendiments econòmics i En particular, el registre és el procés pel qual s'incorporen als comptes anuals els diversos elements integrants de les mateixes. Els actius han de reconèixer-se en el balanç quan sigui probable l'obtenció, a partir dels mateixos, de beneficis o rendiments econòmics per a l'empresa en el futur, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. Els passius han de reconèixer-se en el balanç quan sigui probable que, al seu venciment i per a liquidar l'obligació, hagen d'entregar-se o cedir-se recursos que incorporen beneficis o rendiments econòmics futurs, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. El reconeixement d'un ingrés té lloc com a conseqüència d'un increment dels recursos de l'empresa, i sempre que la seua quantia pugui determinar-se amb fiabilitat. El reconeixement d'un gasto té lloc com a conseqüència d'una disminució dels recursos de l'empresa, i sempre que la seua quantia pugui valorar-se o estimar-se amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o l'increment d'un passiu, o la desaparició o disminució d'un actiu i, de vegades, el reconeixement d'un ingrés o d'una partida de patrimoni net. Amunt 2.1.6. Criteris de valoració La valoració és el procés pel qual s'assigna un valor monetari a cada un dels elements integrants dels comptes anuals. Els criteris de valoració definits pel Marco Conceptual són els següents: Cost històric o cost. Amunt 2.1.7. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats Es consideraran principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establits en: El Codi de Comerç. I la restant legislació La altres legislació espanyola que sigui específicament aplicable. Amunt La segona part del PGC, que és també obligatòria, desenrotlla els principis comptables i la resta de disposicions contingudes en el Marco Conceptual. S'arrepleguen en ella els criteris de registre i valoració de les distintes transaccions i elements patrimonials de l'empresa des d'una perspectiva general. Açò és, considerant les transaccions que usualment realitzen les empreses sense descendir als casos particulars, l'adequat de les quals tractament comptable pareix més lògic que es realitzi, com fins a la data, per mitjà de les resolucions que en desplegament del PGC vaja aprovant l'ICAC, en execució de la competència atribuïda per la disposició final primera de la Llei de Reforma Comptable. El PGC 07 preveu les següents 23 normes de registre i valoració:
Amunt
La tercera part del PGC 07, també obligatòria, està dedicada als comptes anuals. Este apartat, igual que en el PGC de 1990 està dividit en tres parts: Normes d'elaboració dels comptes anuals. Les normes d'elaboració dels comptes anuals arrepleguen les regles relatives a la seua formulació, així com les definicions i explicacions aclaridores del contingut dels documents que les integren. La inclusió en el PGC de models abreviats de comptes anuals té la seua raó de ser en aquells subjectes comptables exclosos de l'àmbit d'aplicació del PGC de PIMES i per a aquells altres que voluntàriament prefabriquin aplicar directament el PGC 07. Els comptes anuals a elaborar amb el PGC 07 són les següents: Balanç de situació. Com pot observar-se, respecte al PGC de 1990 s'han inclòs dos nous documents: l'ECPN i el EFE. Respecte al primer, cal assenyalar que la seua elaboració es realitzarà tant en les empreses que presenten balanç i memòria en el seu model normal com en les que els presenten en el model abreviat. El EFE "que substitueix al quadro de finançament" només serà formulat per part d'aquelles entitats que presenten els models normals de balanç, memòria i ECPN. Amunt
La quarta part del PGC 07 conté la relació, amb un títol expressiu del seu contingut, de tots els comptes que es proposen per a comptabilitzar les operacions d'una empresa. Es manté el mateix sistema de codificació decimal i la mateixa estructura que en el PGC de 1990 basada en grups (1 dígit), subgrups (2 dígits), comptes (3 dígits), subcomptes (4 dígits) i sub-subcomptes (5 dígits). El quadro de comptes, per a aconseguir que la normalització comptable a Espanya abast el necessari grau de flexibilitat, segueix sense ser obligatori quant a la numeració i denominació dels comptes, si bé Constitueix una guia o referent obligat en relació amb les partides incloses en els comptes anuals. Es manté pràcticament igual la denominació de tots els grups: Grup 1: Finançament bàsic. La novetat principal és la incorporació de dos grups de comptes nous: Grup 8: Despeses imputats al patrimoni net. Els comptes dels grups 8 i 9 són una nova categoria de comptes, no són comptes de balanç com les integrades en els grups 1 a 5, ni tampoc comptes de gestió com les dels grups 6 i 7, sinó que naixen amb la finalitat de reflectir despeses o ingressos que s'integren en el patrimoni net, encara que no en el compte de Pèrdues i guanys, per a la qual cosa el seu saldo al tancament de l'exercici se «regularitzarà» contra comptes del subgrup 13 (integrant del patrimoni net de l'empresa) i Constitueixen un element essencial en la formació de l'ECPN.
2.5. Definicions i relacions comptables La quinta part, que no és obligatòria, inclou les definicions dels diferents grups, subgrups i comptes, en les que s'arreplega el contingut i les característiques més excel·lents de les operacions i fets econòmics que en ells es registren. Les relacions comptables arrepleguen els motius més comuns de càrrec i abonament dels comptes, sense esgotar les possibilitats que cada una d'elles admet. Per tant, quan es tracte d'operacions la comptabilització de la qual no s'haja arreplegat de forma explícita en el text, s'haurà de formular l’assentis o assentaments que procedeixin utilitzant els criteris que en este s’estableixen. Amunt |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2.5. Definicions i relacions comptables
La quinta part, que no és obligatòria, inclou les definicions dels diferents grups, subgrups i comptes, en les que s'arreplega el contingut i les característiques més excel·lents de les operacions i fets econòmics que en ells es registren.
Les relacions comptables arrepleguen els motius més comuns de càrrec i abonament dels comptes, sense esgotar les possibilitats que cada una d'elles admet. Per tant, quan es tracte d'operacions la comptabilització de la qual no s'haja arreplegat de forma explícita en el text, s'haurà de formular l'assentisc o assentaments que procedisquen utilitzant els criteris que en este s'establixen.
Amunt
Legislació Comptable (88)